Coneix al Sifaca de Diadema

Per Artur Martínez Sarró, alumne del Màster en Primatología UdG – Promoció 2014-2016

El sifaca de diadema és un primat endèmic de l’illa de Madagascar. És un primat lemuriforme de la família dels indriidae, conegut amb el nom científic de Propithecus diadema.

 

640px-Diademed_ready_to_push_off

El sifaca de diadema és el més gros dins les diferents espècies de sifaques i és quasi tan gros com un altre primat endèmic de Madagascar, l’Indri (Indri Indri), tradicionalment considerat el més gran prosimi viu. El sifaca de diadema fa entre 50 i 55 cm de llarg, té una cua que oscil·la entre els 44 i els 50 cm de llarg, i el seu pes va dels 5’7fins als 6’8 kg.

El Propithecus diadema té un atractiu i cridaner pelatge sedós i tupit, amb una característica diadema negra al cap. Tot el pelatge del cap, exceptuant la diadema, és de color blanc amb tons platejats, tot i això, la nuca pot presentar la mateixa coloració que la diadema. Les espatlles i la part superior de l’esquena tenen un to gris pissarra que es torna més platejat a la part inferior de l’esquena. La zona ventral es blanca o de color gris pàl·lid. Braços i cames són de color daurat o lleugerament ataronjats; les mans i els peus, negres, i la cua sol ser gris o blanca. El cap d’aquest sifaca és petit i estret, té un musell curt i la coloració de la pell de la cara tant pot ser de color gris fosc com negre. Els ulls tenen un tó entre marronós y vermellós. Els individus joves solen tenir una coloració semblant a la dels adults però més clara o pàl·lida.

 

Captura de pantalla 2014-11-06 a la(s) 0.00.51

El seu hàbitat és la selva pluvial i els boscos primaris de les terres altes (entre els 200m i els 1600m, tot i que habita preferiblement per sobre els 800m). La dieta d’aquest primat consisteix en fruita madura, llavors, flors i fulles tendres, i depèn de l’estacionalitat. També poden consumir escorça d’alguns arbres. El nombre d’espècies que poden consumir en un dia pot ser de 25 o més i el tipus d’aliment que consumeixen és més energètic que el que consumeixen els Indri.

A nivell reproductiu cal dir que les femelles només són receptives un dia a l’any, habitualment entre els mesos de novembre i gener. Tenen una gestació de 179 dies i pareixen una cria per part, normalment entre maig i juliol. Hi ha una alta mortalitat infantil, no obstant això, l’esperança de vida en estat natural és de 20 anys o més.

400px-SifakaEl sifaca de diadema és un primat diürn i arborícola que dedica la meitat del seu temps a descansar (aproximadament el 49’4% del temps), després dedica un 37’8% del temps a l’alimentació, un 2’4% a la socialització, un 5’1% als desplaçaments i el 5’3% restant a altres activitats.

Aquesta espècie presenta una estructura social organitzada en grups de diversos mascles i diverses femelles (grups de 8 individus o més). Pot haver-hi d’1 a 3 femelles, 1 o 2 mascles i un parell d’infants. Els mascles solen abandonar el grup nadiu als 5 anys mentre que les femelles poden romandre-hi o marxar a buscar un altre grup.

Els Propithecus diadema són territorials i mantenen una àrea d’entre 20 i 50ha. El marcatge es fa mitjançant marques olfactives, tot i que també fan tasques de patrullatge i defensa. Normalment, es mouen entre 987m i 1629, considerablement més que els Indri (que es mouen uns 774m).

L’estatus i la conservació d’aquesta espècie són preocupants. Els sifaca de diadema estaven en perill d’extinció (EN, Endangered) segons The IUCN Red List (http://www.iucnredlist.org i http://www.iucnredlist.org/details/18358/0), però es reconsiderà la situació i passà a perill crític d’extinció (CR, Critically Endangered) a la The IUCN/SSC Lemur Red-Listing el juliol de 2012.

El principal problema de conservació d’aquesta espècie ve donat pel fet que el seu hàbitat és destruït per l’acció de l’home i les seves activitats, com la tala i la crema de matèria forestal en activitats agrícoles, com a conseqüència de la indústria fustera o la mineria. També ha patit una forta pressió directa de l’home ja que es caçaven i es cacen exemplars per al consum de la seva carn i per a l’obtenció del seu pelatge. Malauradament, ha desaparegut de moltes reserves naturals i parcs naturals de Madagascar però, malgrat tot, s’ha pogut reintroduir a la Reserva Especial d’Analamazaotra, a Andasibe, lloc on va desaparèixer ara fa uns 30 o 40 anys. Aquesta exitosa reintroducció, de l’any 2007, es deu a E. Louis Jr., juntament amb un equip de científics de Madagascar.

 

BIBLIOGRAFIA

GROVE, Colin P., Primate taxonomy, Smithsonian Books, 2001.

VV.AA., Handbook of the mammals of the world. Volume 3., Lynx Edicions, 2013.

WOLGHEIM, Jaclyn H., Primates of the world, University of Washington Press, 1983.

 

WEBLIOGRAFIA

Fotografiess:

www.arkive.org/diademed-sifaka/propithecus-diadema/image-G1766.html

http://www.arkive.org/diademed-sifaka/propithecus-diadema/image-G112251.html

Llocs web:

www.iucnredlist.org/details/full/18358/0

Vídeos:

Responder

Por favor, inicia sesión con uno de estos métodos para publicar tu comentario:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s