Una nova vida a “La Selva”

Santuaris que “curen”: Rehabilitant ximpanzés a la Fundació Mona

Dos dels ximpanzés rescatats per la Fundació Mona alimentant-se d’un dels termiters artificials del recinte exterior (Crèdit: Miquel Llorente)

 

  • L’ús de primats en el món de l’entreteniment, el circ, la publicitat, la televisió o com a mascotes és encara avui dia una realitat. Però, quines són les conseqüències reals d’aquestes situacions d’extrema humanització i aïllament d’altres individus de la seva espècie?

  • Els ximpanzés exposats a situacions d’aïllament i maltractament poden desenvolupar diversos trastorns de comportament, traumes emocionals i dificultats per a la vida en grup.

  • Una de las funcions dels Santuaris de Primats és rehabilitar, resocialitzar i oferir a aquests individus una segona oportunitat treballant pel seu benestar i qualitat de vida.

  • Un nou estudi de 8 anys de durada demostra la possibilitat de rehabilitar i resocialitzar ximpanzés del món de l’espectacle i com a mascotes.

np2

Marco, un dels ximpanzés rescatats per la Fundació Mona en 2001, i amb un passat en el món de la publicitat i l’espectacle.

Des de fa dècades – i encara a l’actualitat – els primats són utilitzats en el món de l’entreteniment, circ, publicitat, televisió o com a mascotes. En la majoria d’ocasions aquest fet implica la separació de la mare, un aïllament social, humanització o fins i tot l’entrenament forçat. Certament, les nostres experiències durant la infància marquen part del nostre desenvolupament com a adults. Aquesta evidència està llargament documentada, no tan sols per a humans sinó també per a la resta de primats i grans simis.

Aquest fet planteja diverses preguntes: Quines són les conseqüències de la separació d’individus de la nostra pròpia espècie? Quin impacte té una extrema humanització en primats no humans? I finalment: És possible rehabilitar aquests animals del dany ocasionat pels humans? Aquesta captivitat prolongada en absència d’individus de la mateixa espècie té tota una sèrie d’efectes tant a nivell físic (fractures, dèficit psicomotor, malnutrició, problemes de desenvolupament, ferides) com psicològic (conductes anormals, hiperagressió, fòbia social, por, apatia, agorafòbia). Recentment s’ha documentat fins i tot la possibilitat de què els ximpanzés amb històries prèvies d’aïllament i maltractament desenvolupin trastorns psicopatològics homòlegs als dels humans, fonalmentalment el trastorns per estrès post-traumàtic i la depressió major.

Un cop rescatats, molts d’aquests individus són reallotjats a Centres de Recuperació i Santuaris. L’objectiu d’aquests centres és vetllar pel benestar i la qualitat de vida de molts ximpanzés extremadament humanitzats. La tasca no és fàcil en absolut. La recuperació d’aquests individus passa per disposar de temps i diners. La despesa de la rehabilitació d’un ximpanzé pot significar més de 7.000 euros anuals. El temps de rehabilitar a un ximpanzé pot oscil·lar entre els 5 i els 10 anys.

 

np1

Intal•lacions de la Fundació Mona, en Riudellots de la Selva (Girona)

20150528_1695-2

Dr. Miquel Llorente – investigador de la Fundació Mona i l’IPHES, i coordinador principal de la investigació.

Investigadors de la Fundació Mona, IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) i la Universitat de Girona, han avaluat i monitoritzat per primera vegada el procés de rehabilitació i socialització de ximpanzés que van ser utilitzats al món de l’espectacle o com a mascotes. Durant un període de 8 anys es va realitzar un seguiment d’un grup de 15 ximpanzés. Els investigadors van avaluar l’evolució del benestar d’aquests individus. Tal com comenta el Dr. Miquel Llorente – investigador de la Fundació Mona i l’IPHES, i coordinador principal de la investigació – “el projecte resulta pioner per dos aspectes fonamentals. En primer lloc, perquè és la primera ocasió en la qual de manera objectiva i científica podem afirmar que ximpanzés que van ser actors o mascotes i que són traslladats a Santuaris acreditats i de prestigi poden tornar a desenvolupar una vida el més semblant possible a la dels seus conespecífics salvatges. Si bé existien evidències sobre aquestes possibilitats en ximpanzés de laboratori, mai s’havia pogut determinar aquest fet amb altres ximpanzés. En segon lloc, és realment difícil trobar en la bibliografia treballs de seguiment similars, de 8 anys de durada. La quantitat de treball i dades generades ha estat immens, però les conclusions també són molt més sòlides “.

Els resultats de l’estudi – publicat al International Journal of Primatology – van mostrar que els comportaments típics d’espècie, les conductes positives així com els índexs de benestar utilitzats, s’incrementaven al llarg del temps . Aquesta evolució positiva va ser similar tant per als ximpanzés utilitzats com a mascotes com per als que havien tingut una vida dedicada a l’ espectacle. No obstant això, els individus nascuts en captivitat evolucionaven millor que els nascuts en llibertat. Això pot ser degut, en paraules d’Olga Feliu – co-autora de l’estudi i directora de la Fundació Mona – al fet que “els ximpanzés nascuts en llibertat, i que a més han perdut la mare, han patit una situació més traumàtica durant la infància i per tant són més susceptibles a situacions d’estrès“. Aquells individus que van arribar al centre més joves també van adquirir un nivell de rehabilitació més elevat i més ràpid que aquells altres que havien estat rescatats a una edat adulta.

np3

Dos dels ximpanzés rescatats per la Fundació Mona espulgant-se (Crèdit: Miquel Llorente)

Amb els nostres resultats podem concloure – prossegueix el Dr. Llorenteque la nova vida d’aquests individus en grups socials on poden desenvolupar noves habilitats socials, unes instal·lacions àmplies, naturalitzades i complexes, així com una correcta estimulació cognitiva i emocional té un impacte positiu en la recuperació de les gravíssimes conseqüències de l’aïllament social i el maltractament en aquestes espècies tan properes a nosaltres“. “No obstant això – apunta Olga Feliuencara que hem trobat una forta evidència que és possible rehabilitar a aquests animals, aquestes dades no han de ser utilitzades en cap cas per justificar l’ús d’aquests primats per al món de l’espectacle o com a mascotes“. El cost de la rehabilitació i socialització d’aquests ximpanzés durant el període d’estudi ha ascendit a un total de 667.000 euros .

Els resultats d’aquesta investigació s’han donat a conèixer a la revista International Journal of Primatology:

Rehabilitation and socialization of chimpanzees (Pan troglodytes) used for entertainment and as pets: An 8-year study at Fundació Mona

Miquel Llorente, David Riba, Sandra Ballesta, Olga Feliu and Carles Rostán

DOI 10.1007/s10764-015-9842-4 – Published online: 4 de Junio de 2015

 

Consulta l’article original a: https://www.researchgate.net/profile/Miquel_Llorente

CONTACTE:

Telèfon de contacte: 972 477 618

Correu electrònic: recerca@fundacionmona.org

www.fundacionmona.org

www.primatologia.net

 

 

Responder

Por favor, inicia sesión con uno de estos métodos para publicar tu comentario:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s