Coneix a l’Orangutan de Borneo

Per Laura Franch Arjona, alumna del Máster en Primatologia de la UdG · Promoció 2014-2016

Imagen de portadaLes illes que conformen el sud-est asiàtic formen un mosaic de fauna i flora contingudes en un marc heterogeni de boscos tropicals i equatorials, formacions de coníferes i grans rius. En aquest context trobem un gran animal al que les poblacions indígenes anomenen “el mono roig” o “l’home del bosc”, l’Orangutan de Borneo (Pongo pygmaeus).

L’Orangutan de Borneo habita les àrees de bosc primari de Malàisia i Indonesia, dos dels tres països que conformen la gran illa de Borneo.Imagen_1

Aquesta espècie més gran i menys sociable que el seu cosí, l’Orangutan de Sumatra, es divideix en tres subespècies distingibles especialment per la zona que ocupen en l’illa. Així doncs, trobem al Pongo pygmaeus pygmaeus o Orangutan de Borneo mord-occidental, Pongo pygmaeus wurmbii, o Orangutan de Borneo meridional i Pongo pygmaeus morio, anomenat també Orangutan de Borneo nord-oriental o orangutan negre degut al seu color més fosc en comparació amb els demés. Si bé aquestes subespècies difereixen poc en aparença física, l’anàlisi de l’ADN mitocondrial mostra algunes diferències entre ells.

L’orangutan és la segona espècie de simi més gran, després del goril·la, i és l’animal més gran que habita els arbres en el planeta. Poc major que l’Orangutan de Sumatra, l’Orangutan de Borneo té la cara més àmplia, la barba més curta i un color més fosc. El seu pelatge de color vermellós cobreix una pell gris visible tant sols en algunes zones com les mans o la cara. Els seus braços, especialment forts, són fins a un 30% més llargs que les seves cames i els seus peus prènsils li permeten major subjecció als arbres.

La seva alimentació es basa especialment en fruita, tot i que també poden menjar vegetals, mel, insectes, ous, i en ocasions, petits vertebrats com llangardaixos o petits primats.

Imagen_2L’espècie mostra un gran dimorfisme sexual. Els mascles adults desenvolupen unes grans bosses carnoses a les galtes composades per dipòsits de greix subcutani. Aquesta adaptació serveix tant per atraure les femelles com per ampliar uns forts i característics sons que emeten gracies a una modificació que tenen a la zona de la laringe. Els mascles emeten aquestes crides per a marcar el territori, així com per a incitar l’apropament de les femelles. Les femelles són més petites i no tenen dipòsits de greix a les galtes,

A diferencia de les altres especies de grans simis, l’orangutan és en gran part solitari (mascles i femelles viuen separats i es troben per a aparellar-se), a excepció dels parells mare-cria. Normalment donen a llum una sola cria que s’aferra a la pell de la mare i que és dependent d’ella durant un període d’uns 10 anys. Al voltant dels 8-10 anys d’edat, els joves mascles deixen la mare i busquen el seu propi territori, mentre que les femelles joves tendeixen a romandre a prop de la mare.Imagen_3

L’Orangutan de Borneo està catalogat en perill d’extinció segons The IUCN Red List of Threatened Species. La població d’aquests animals actualment es mostra entre els 45.000 i els 69.000 exemplars en estat salvatge. El lent desenvolupament de les cries, sumat a un llarg període inter-part, dificulta la perduració d’aquests primats; i és que l’entorn natural en el que viuen està desapareixent de forma vertiginosa. El nombre i la distribució de l’orangutan han disminuït ràpidament des de mitjans del segle 20 degut a les activitats humanes realitzades a la zona, entre les que trobem la caça furtiva, el comerç il·legal d’animals, i una de les activitats més creixents: la tala insostenible per a l’obtenció de l’oli de palma, un producte utilitzat especialment en la indústria alimentaria per a la producció de pastes, xocolates, gelats i margarines. Els incendis, tant naturals com provocats, també han sigut i són una causa de destrucció en massa d’aquestes selves. Un cas particularment catastròfic van ser els incendis forestals de 1997-1998 a Kalimantan (Indonesia)  rere el col·lapse del projecte Mega Rice, en el que es van cremar més de 400.000 hectàrees de bosc i van morir fins a 8.000 orangutans (un terç de la població dels orangutans salvatges que hi havia en aquell moment).

Hi ha hagut una disminució estimada de l’orangutan de més del 50% durant els últims 60 anys, i es preveu que el declivi de l’espècie continuï a aquest ritme en els pròxims anys. Per això, una sèrie d’organitzacions i governs estan lluitant per la preservació del bosc primari i la supervivència del orangutans.

Documental Illa de Borneo, Orangutan de Borneo minut 27. http://www.youtube.com/watch?v=dYy7gMTe37k

Responder

Por favor, inicia sesión con uno de estos métodos para publicar tu comentario:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s