Coneix a un primatòleg: Prof. Richard Byrne

Por Marta Alech i Artur Martínez-Sarró, alumnes Màster en Primatologia Universitat de Girona · Fundació Mona, promoción 2014-16

ByrneR-220El professor Byrne estudia l’evolució del comportament cognitiu i social, en particular els orígens de característiques distintivament humanes. Els seus projectes actuals se centren en la comunicació gestual dels grans simis, i en la cognició social de l’elefant africà. Treballs anteriors han inclòs l’engany tàctic en els primats i la seva relació amb la mida del cervell i la intel·ligència, els estudis relacionats amb el benestar i les capacitats cognitives en el porc domèstic, i l’anàlisi d’aprenentatge social i la imitació . El professor Byrne va ser guardonat amb la British Psychology Society Book Award el 1997 per la seva monografia “The Thinking Ape”.

Com va començar a treballar en el món de la primatologia?

Per sort. Durant el meu doctorat, en l’ús de la memòria en la planificació, vaig adonar-me que la psicologia hauria de prestar molta més atenció a la conducta quotidiana -i registrar-la sistemàticament- molt abans de dissenyar experiments assassins. (Les coses són molt millors avui dia dins la psicologia cognitiva). Un cop vaig arribar a St. Andrews, vaig trobar-me amb l’estudi sistemàtic del comportament animal, l’etologia, i vaig descobrir que  s’havia ideat una bona metodologia i s’emprava de manera rutinària. Tenia moltes ganes d’intentar-ho, i sentia que els primats serien un punt de partida raonable per algú sense titulació en biologia. Però fou una sort que jo organitzés una festa de lectura per estudiants a la que en Bill McGrew estava invitat: ens portàvem bé l’un amb l’altre i em vaig encoratjar a demanar-li si alguna vegada havia deixat que amateurs com jo intentessin estudiar els animals en el seu lloc d’estudi. Ell, molt amablement, em donà permís i la meva primera experiència primatològica fou seguint babuïns al Senegal, intentant esbrinar com coordinen els seus desplaçaments mitjançant les vocalitzacions.

 

Imagen1

Molts dels seus estudis són sobre els grans simis, però vostè també ha estudiat altres animals. Creu que és possible comparar el comportament cognitiu i l’aprenentatge social en els diferents animals que ha estudiat?

No només és possible sinó que és essencial. Àdhuc les mateixes observacions, els mateixos experiments i el mateix nivell d’avaluació en la investigació de camp són aplicats a un gran nombre d’espècies, i amb això no serà possible resseguir l’evolució de la cognició en general,  i ens quedarem encallats en el tractament dels nostres parents (animals) si l’entenem com una mena de model o d’ésser humà subdesenvolupat.

 

Imagen2Començà a estudiar els grans simis per entendre millor algunes de les característiques o capacitats humanes?

No exactament, però penso que sempre m’he sentit atret pels aspectes més complexos i subtils de la cognició, per tant, l’estudi dels grans simis té cert sentit. La raó més bàsica era, senzillament, que aquests animals em semblaven meravellosos i que els volia conèixer millor.

Pensa vostè que és possible parlar de teoria de la ment en ximpanzés?

No m’agrada gaire aquest terme aplicat a cap espècie, perquè sembla prejutjar la manera com enfoquem el coneixement i les inclinacions dels altres subjectes: teorèticament, filosòfica i reflexiva. Sospito que, fins i tot en els humans, és rara la manera com mostrem la “teoria de les capacitats mentals”; jo prefereixo el terme ‘mentalització’. Tenint en compte aquesta puntualització, la resposta és un sí rotund, però això no significa que atribueixi capacitats mentals humanes als ximpanzés, seria una tonteria. La mentalització pot ser de diferents maneres, amb entitats diferents, amb diferents graus de capacitat computacional.

CC License

CC License

La primatologia, l’etologia i altres disciplines com la neurociència i la psicologia han fet caure molts mites sobre la naturalesa humana. Avui dia sabem que els humans són animals i primats, i també sabem que compartim moltes característiques físiques i mentals amb els grans simis. Després d’anys d’estudi, podria dir-nos si hi ha quelcom que ens fa diferents?

Ras i curt, la resposta és: el llenguatge. Però no crec que sigui sensat buscar característiques  exclusivament humanes, com si hi hagués una ànima mística que calgués trobar. El meu interès és resseguir com hem esdevingut tan diferents dels nostres parents més propers, sense invocar elements màgics (o macromutacions genètiques que, de cop i volta ens haguessin dotat de tots els bits que no podem explicar de cap altra manera!).

Vostè, es considera continuista o rupturista?

En evolució la continuïtat és l’únic camí. La resta és superstició. Això no vol dir, però, que les espècies, separades al llarg de milions d’anys d’evolució independent siguin, en un sol sentit, el mateix.

Seguint les opinions de Darwin (que l’estudi dels primats contribuirà més a la metafísica que l’obra de John Locke), vostè pensa que la primatologia és útil per a la filosofía? I per a altres disciplines humanes?

El nombre de filòsofs que estan interessats en discutir les troballes i les interpretacions amb primatòlegs ens suggereix que la resposta és: sí. Com a primatòleg trobo que el debat amb els filòsofs és molt útil per a esclarir qüestions lògiques i terminològiques, per tant, és un procés productiu bidireccional.

Ha estudiat, vostè, l’engany tàctic exclusivament en primats o també en altres animals? En cas d’haver estudiat només primats, creu que altres animals tenen també aquesta capacitat?

No he estudiat, exactament, l’engany tàctic ni tan sols en primats. Només vaig adonar-me d’alguns casos mentre estudiava habilitats tròfiques i vaig ajudar a posar en comú altres registres anecdòtics d’altres primatòlegs per tenir una representació més gran. Se sap que bastants animals mostren l’engany tàctic, incloent-hi els casos on el mecanisme és genètic (com per exemple el estomatòpodes); l’evidència que el mecanisme és una coneixement de les falses creences dels altres és molt pobra si parlem d’espècies no humanes, malgrat que és força convincent en els grans simis.

 

CC License

CC License

Quina és la dificultat més gran que ha trobat estudiant animals tan grans com els elefants africans?

De fet, les dificultats foren menys de les que hauria imaginat, un cop fou evient que ells no podien ser intimidats, els mateixos mètodes que els psicòlegs del desenvolupament empren en els nadons foren adequats: violació de les expectatives, habituació-deshabitació, etc. Al projecte de llarga durada dels elefants d’Amboseli, en particular, el coneixement enciclopèdic dels elefants que posseeixen els talentosos assistents de camp locals, fan que la resta de coses siguin més senzilles. És essencial entendre que els elefants no són com els primats. Per exemple, ells són cooperatius, no competitius dins els seus grups socials, no hi ha possibilitat d’enganys tàctics, tot i que mostren evidencies de sofisticats nivells d’empatia i comprensió mútua.

En els seus estudis, quins descobriments han estat els més impressionants?

Crec que això ho haurien de decidir altres i no pas jo.

Finalment, què li agradaria fer en un futur? Quins són els seus reptes o quin “misteri” li agradaria descobrir?

Personalment, m’agradaria seguir treballant amb elefants africans, atès que penso que encara hi ha moltes coses fascinants, d’ells, per descobrir. Després d’haver passat molt temps de la meva carrera treballant amb els nostres parents més propers, els grans simis, trobo una especial emoció en treballar amb espècies tan allunyades de nosaltres, on no trobem cap ancestre comú des de, com a mínim, 105 milions d’anys.

 

 

Responder

Por favor, inicia sesión con uno de estos métodos para publicar tu comentario:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s