Una mostra sobre Sabater Pi repassa la immensa tasca investigadora d’aquest científic

Publicado originalmente en Iphes – Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social

Es pot visitar del 15 d’octubre fins al 20 de novembre a les cabanes prehistòriques del Parc de la Cova de la Font Major de l’Espluga de Francolí.

El prestigiós primatòleg va constatar la intel·ligència dels primats no humans, una vessant que ara l’IPHES complementa, en col·laboració amb la Fundació Mona.

aus

primats

Aus i goril.les dibuixats per Sabater Pi que es poden veure a la mostra

L’exposició “Jordi Sabater Pi. Una vida dedicada a la ciència”, produïda per l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), a partir del material dipositat a la Col·lecció Sabater Pi a la Universitat de Barcelona – Parc Científic de Barcelona, es pot visitar del 15 d’octubre fins al 20 de novembre a les cabanes prehistòriques del Parc de la Cova de la Font Major de l’Espluga de Francolí, gràcies a la col·laboració de la Diputació de Tarragona i l’Ajuntament d’aquest municipi.

Aquesta mostra inclou magnífics dibuixos de Sabater i Pi -que ell va estudiar- i posa de manifest la ingent tasca de recerca realitzada per aquest científic. Amb les seves investigacions va constatar la intel·ligència dels primats no humans, una vessant que actualment l’IPHES complementa investigant el seu comportament cognitiu en general que inclou aspectes que van des de la lateralitat manual (per què fem servir més la mà dreta que l’esquerra) fins a la seva capacitat tecnològica.

expo-sabater-espluga

L’exposició combina textos didàctics i imatges que il·lustren la seva activitat i biografia – Lluís Batista/IPHES

A través de diferents plafons, amb moltes imatges fotogràfiques, s’efectua un recorregut per la vida científica de Jordi Sabater i Pi des que el 1939, quan ell teia 16 anys, la seva família es trasllada a viure a Fernando Poo, a l’Àfrica, una illa que actualment s’anomena Bioko, fins a les seves últims reflexions.

Entremig, hom pot gaudir, d’una manera amena i molt didàctica, de quins han estat els moments claus de la seva carrera. Per exemple, quan comença a dibuixar els fang, el 1941, una tribu amb la qual estableix una veritable amistat i d’aquesta manera es dedica a preservar el seu llegat.

El seu art, però, donarà un salt el 1946, quan agafa volada i la seva obra es reconeguda gràcies a un encàrrec que rep de James Chapin, conservador d’aus de l’American National Museum de Nova York, que queda impressionat per la qualitat dels dibuixos que li envia sobre un petit ocell. Serà així com el mateix Chapin li proposarà du a terme un estudi de goril·les i ximpanzés, la qual cosa li va propiciar treballar per a la National Geographic Society.

sabater_bioko_fernando_poo

Sabater Pi al centre de la fotografia durant una de els seves nombroses estades a l’Àfrica, on hi va viure

El 1950 se’n va a l’Àfrica occidental a investigar sobre els grans simis, on enceta un capítol innovador en l’estudi dels grans primats i l’observació naturalista, un camí que seguiran més tard Georges Schaller, Diane Fossey i Jane Goodall.

El 1958 es nomenat director del Centro de Adaptación y Expermentación Zoológica de Ikunde, des d’on treballarà per institucions tan prestigioses com la National Geographic Society, la Delta Regional Primate Research Center de Louisiana o la New York Zoological Society. Durant aquet període té lloc el seu descobriment més important: l’ús d’instruments per part dels ximpanzés, recerca que serà publicada per la revista Nature el 1969, en un moment en què a l’Estat espanyol no es reconeix gens la tasca dels científics.

sabater_pi_xb

El primatòleg Jordi Sabater Pi, en una de les seves darreres imatges – Xavier Basiana/IPHES

El 1966, Floquet de Neu entra a la vida de Sabater i  Pi, un insòlit goril·la que serà portada al National Geographic Magazine. Dinou anys després, el 1985, el primatòleg s’instal·la a viure a Barcelona, on funda la càtedra de Psicologia animal a la Universitat de Barcelona, consolidant així una vida plena de grans descobriments, encara que aquí sigui menys conegut que a països com el Japó o els Estats Units. 

Responder

Por favor, inicia sesión con uno de estos métodos para publicar tu comentario:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s